eM hello [at] joandeulofeu [dot] com
Tf   (+34)661-348-979
Vaig néixer l’estiu de 1990 a Mont-Ràs, un poblet de l’Empordà petit i oblidat entre Palafrugell i Palamós, som poc més que una carretereta. Un poble inel·ludible en les rutes però insignificant en el contingut.

Trigo ben poc a fer les meves primeres fotos, l’any 1992 a la Bretanya francesa, on amb una càmera de joguina i, de vegades, amb una de debò (sota la protecció del pare) demano a desconeguts si els puc fer fotos. També és molt prematura la meva relació amb la música. Amb 4 anys comença la meva formació, que no abandonaré fins als 20, quan decideixo dirigir la meva vida a la fotografia.
Fins al 2008, quan començo els meus estudis a la facultat d’educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, la meva vida passa a l’Empordà. La fotografia és present durant tots aquests anys com a acompanyant, sense més pretensió que guardar records. A partir del 2011, la meva formació continua a IDEP, ja en el camp fotogràfic, on he cursat un grau universitari centrat en aquesta disciplina i un postgrau en direcció d’art en publicitat.

Sota la protecció de l’acadèmia naixeran la major part dels mes projectes: L’illa del tresor; U; La Substància o com el paisatge construït per avariciosos és sempre una meravella; Checkpoint i Étude no.3. Aproftio la confiança, lector, per dir-te que no crec que cap d’aquests projectes estigui acabat. Primer perquè cap ha tingut exhibició pública; segon, perquè com a obres de formació hom sempre hi troba pegues i coses a millorar; i per últim, perquè els projectes no s’acaben, s’abandonen.
Més enllà d’IDEP, el 2013 decidim constituir el col·lectiu 5500K i realitzem, durant el 2014, l’exposició Mapa de Bits. Cartografies d’una ciutat, a Barcelona i a Valladolid. També em dedico a l’aspecte comercial de la fotografia amb un gran amic, Jordi Freixenet, a través de We Are Joan Jordi.
Els meus projectes tenen principalment dues línies d’investigació, de moment. Una, la relació entre el territori i la identitat. L’altra, la relació entre imatge i música. Evidentment, les dues neixen de les meves influències de joventut: la música i el seu aprenentatge, per una banda. Per l’altra, néixer, créixer i viure en un territori tan trepitjat, tan parlat, tan escrit, tan mitificat.

Qui hagués pogut idear l’orgue de la tramuntana que va pensar Dalí!