Étude no.3

El tercer intent que he realitzat per plasmar la música, la idea de música, en fotografia ha sigut un intent digne, el primer que assoleix un estadi d’exhibició i no només de proposta escrita. Condensar l’art de l’ordenació del temps a través l’art de la congelació del rellotge ha estat una constant des que penso i treballo amb la imatge. Només aquest tercer intent és prou reeixit com per ser exhibit, de moment.
Les partitures contemporànies (molt properes a la pintura abstracta) juntament amb exercicis de nens per acostar-se a la grafia musical són els negatius que han estat copiats per contacte sobre papers fotosensibilitzats. Amb l’atzar, el temps i uns processos químics no massa controlats, apareixen aquestes imatges atzaroses i suggerents (com sona la música culta contemporània molt sovint).
Imatges que no tenen un referent sonor directe sinó que pretenen ser punt de partida d’experiments sonors.

Peces que, com tota interpretació musical, són úniques, irrepetibles i variables a través del temps i la percepció de cada un dels espectadors.