La identitat de les persones es defineix en dos sentits. Primer, el sentit de pertinença a diverses comunitats amb els que es té afinitat.  Complemetàriament, hom necessita sentir-se individu, identificar diferències per saber-se autònom, lliure i amb capacitat de decidir. Així es té clar on acaba un mateix i comencen els altres.

Observant la societat actual, es fa evident que s’estan exagerant les diferències entre aquestes dues vessants de la identitat. Vivim èpoques d’uniformització extrema a la vegada que es promou un individualisme salvatge.
La tecnologia i les seves expressions ens impulsen a crear identitats diferenciades de les dels altres, el sistema econòmic incideix en desmarcar-se de la massa per destacar i tenir èxit. A la vegada, però, el mercat ens imposa consumir els mateixos productes a les mateixes botigues, sigui quin sigui el lloc del món on ens trobem. S’aconsegueix, doncs, que aquesta necessitat de sentir-se vinculat a un grup i a la vegada individu sigui fruit de tals matisos que pràcticament són despreciables.
En aquest context tant semblant, amb botigues iguals, edificis iguals, carrers iguals, ciutats iguals i amb persones vestides amb la mateixa roba i consumint els mateixos missatges d’uns mitjans de comunicació integrats en poquíssims grups, només es pot desembocar en una educació i una cultura cada vegada més semblants, eliminant de soca-rel tota possibilitat de dissidència futura, aconseguint que tots creixem de la mateixa manera. Rectes, sense branques, sense canvis, útils per al mercat.

Tal i com els agricultors intenten aconseguir amb aquests arbres del gènere populus i que han aconseguit reduir a 3 o 4 clons que reprodueixen fins la sacietat.